Els funtors aplicatius són una generalització dels funtors que permeten aplicar funcions encapsulades en contextos. Són una part fonamental de la programació funcional en Haskell i proporcionen una manera poderosa de treballar amb efectes i contextos.

Un funtor aplicatiu és una estructura que permet aplicar funcions encapsulades en contextos a valors encapsulats en contextos. Es defineix per la classe de tipus Applicative, que és una subclasse de Functor.

• pure pren un valor i l'encapsula en un context.
• (<*>) (anomenat "aplicatiu") pren una funció encapsulada en un context i un valor encapsulat en un context, i aplica la funció al valor.

Vegem un exemple amb el tipus Maybe:

Això permet aplicar funcions encapsulades en Maybe a valors encapsulats en Maybe:

Els funtors aplicatius també proporcionen altres operadors útils:

• (*>) i <* permeten seqüenciar accions, ignorant el resultat d'una d'elles.

Suposem que volem sumar els valors de dues llistes, però encapsulats en el context de Maybe:

Implementa la instància de Applicative per a les llistes.

Utilitza Applicative per treballar amb el tipus Either:

Prova-ho amb exemples:

• Oblidar pure: Recorda que pure encapsula un valor en un context.
• Confusió amb fmap: fmap aplica una funció a un valor encapsulat, mentre que (<*>) aplica una funció encapsulada a un valor encapsulat.
• Seqüenciació: Utilitza (*>) i <* per seqüenciar accions quan no necessites el resultat d'una d'elles.

Els funtors aplicatius són una eina poderosa per treballar amb contextos en Haskell. Permeten aplicar funcions encapsulades a valors encapsulats, proporcionant una manera elegant de gestionar efectes i contextos. Amb la pràctica, esdevenen una part essencial del teu arsenal de programació funcional.